Home Premsa. Notícies Pol Aguilar: “Arriba un punt en que si vols arribar al teu màxim nivell has de triar. Jo he triat el futbol”
Pol Aguilar: “Arriba un punt en que si vols arribar al teu màxim nivell has de triar. Jo he triat el futbol” PDF Imprimeix Correu electrònic

Entrevista

Pol Aguilar futbolista de la FECPC

En Pol Aguilar ha viscut un estiu molt intens. Tant, que en el seu primer any universitari ha aterrat a la facultat amb les classes començades. El futbolista de l’AE Badalonès (Futbol Sala) i el Disport FC (Futbol 7) ha passat l’estiu viatjant i jugant a futbol, de Barcelona a Argentina i de San Luís a Itàlia. Un no parar que li ha permès omplir la maleta d’experiències i emocions.

Com va anar el mundial?

Va estar molt bé. És una experiència que no te la treu ningú. Vas allà i estàs un mes convivint amb els teus companys, coneixes a un munt de gent i al ser a Argentina no tens problema amb l’idioma. Vam fer molt bona relació amb la selecció argentina i amb la gent d’allà també. Hi ha 2 voluntaris que vindran a Madrid quan sigui el mundial [la Copa del món es jugarà el juliol del 2018 a Madrid].

Els resultats, però...

Bé, és el que hi ha! Dins els recursos que tenim fem el que podem i jo crec que no ho vam fer tan malament.

Què fèieu quan no jugàveu un partit?

De tant en tant anàvem al poble de Sant Luis. Però també és veritat que quan estàs concentrat si no tens entrenament, tens partit i si tens partit al matí, abans estàs concentrat i a la tarda descanses.

Pol Aguilar amb la selecció catalana de PC Futbol

Arribes a Catalunya i reps un homenatge del Badalonès, el teu club.

Va ser molt maco perquè era el torneig que organitzen cada any, que també van els xavals petits de tots els clubs de Catalunya, i em van donar una placa commemorativa per haver participat en el mundial. Després d’Itàlia ens en van donar una altra.

Després del mundial i de rebre aquest homenatge, marxes directament cap a Itàlia, als European Para Youth Games, sense ni tan sols temps per participar en la concentració.

Sí, exacte (riu)! Vam tornar d’Argentina el 26 de setembre i el 6 d’octubre tornava a marxar. Vaig tenir una setmana aquí que va ser la d’anar per primera vegada a la uni i veure una mica com era la cosa. Però tampoc em va donar temps de molt perquè al cap d’una setmana tornava a marxar.

M’he perdut algunes classes. Els profes ho saben perquè a la Universitat hi ha un programa per esportistes d’alt nivell amb un tutor per cada esportista.

I tu formes part del programa.

Sí.

Ara començaràs una nova temporada.

Començo la nova temporada amb moltes ganes. Fins a la temporada passada entrenava i competia amb esquí i ara ho deixo per centrar-me en el futbol i la universitat. Arriba un punt en què si vols arribar al teu màxim nivell en algun esport, has de triar. I jo he triat el futbol.

Per què?

Per gust, seguiria esquiant. I de tant en tant hi aniré. Però si et poses a pensar, en futbol he jugat un mundial i estic molt motivat per pujar el meu nivell. Amb l’esquí és complicat perquè a part de l’alt nivell que hi ha, has d’invertir-hi molt temps i molts diners.

Quants dies entrenes a la setmana?

Jo ara entreno un dia amb el Badalonès i un altre amb el Disport [futbol sala]; i cada dues setmanes faig un entrenament de Futbol 7 amb el Disport. A part, a partir d’aquesta temporada, en deixar l’esquí, començo a entrenar amb gent sense discapacitat amb el juvenil de futbol sala del Badalonès.

Com han anat aquests primers entrenaments amb l’equip de jugadors sense discapacitat?

Bé, bé! El nivell és alt i t’exigeixen, però aquesta és la idea, pujar el nivell. I la millor manera és exigint-te més i jugar amb gent que té més nivell que tu.

Parlant de pujar el nivell, vas notar diferències al mundial d’Argentina entre els equips que es desenvolupen en un entorn totalment professional o semi professionals i els que ho feu en un entorn amateur?

Jo ja ho sabia perquè ja havia jugat altres competicions internacionals, però quan vas al mundial veus que si vols seguir allà i competir per estar més amunt, el que has de fer és entrenar. I com que no som rics, no tenim els mateixos recursos, cadascú ha d’entrenar pel seu compte.

T’agradaria que es fes aquest pas cap al professionalisme aquí, pel que fa a seleccions?

Està clar, sempre he pensat i compartit amb tots els entrenadors de la selecció, que si nosaltres tinguéssim l’oportunitat d’entrenar més i tenir més recursos, al cap d’un any o dos es veuria que competiríem per posicions superiors.

Share Link: Facebook
 
Facebook TwitterFlickr 

BISFed 2017

BISFed 2017

Patrocinadors

logos

Esports en Integració

logos

Classificacions mèdico-esportives

Vols una web?

isportsfactory.com

Traducció Web

English Chinese (Simplified) French German Italian Spanish Galician

UfecTV

UfecTV

dxtadaptado.com

dxtadaptado.com